Des de València
Isabel-Clara Simó (publicado en el “Avui” de avui)

L'historiador Jordi Bilbeny, que ja va aportar investigacions incontestables sobre la catalanitat de Colom -davant el silenci de propis i estranys-, ara ha aportat noves dades que són extremadament interessants. Es tracta del Lazarillo de Tormes, una obra insòlita en la història de la literatura castellana. I tan insòlita! Segons sembla, l'anònim autor era un valencià que escrivia en català, però que, vés a saber per què, va situar l'acció a Castella. Resulta que l'autor ho tenia confús, això de Castella, i els estudiosos de la literatura han dedicat moltes hores a entendre algunes impossibilitats topogràfiques i a esbrinar per què s'hi donen tantes contradiccions, com ara dir-li "extranjero" a un paio de Castella la Vella. El mateix títol, quan parla de Tormes, està al·ludint a un poble de la Marina Alta. Encara més: hi ha qui diu que l'autor era Joan Lluís Vives en persona. En qualsevol cas, estem davant d'un obra d'autoria dubtosa.

El fons de la qüestió és aquest: per què ocultar i negar la catalanitat de Colom o la del Lazarillo? Quantes obres o autors més estan falsificats? De quina manera una cultura es pot apropiar de les produccions d'una altra sense que els erudits en diguin res? Quant temps fa que dura aquesta impostura? Quins interessos hi ha al darrere? ¿És el Quixot una obra catalana? No deixaria de ser divertit que els símbols més preuats de la grandesa espanyola fossin, al capdavall, exclusivament militars. I explicaria per què no volen mai acceptar la literatura catalana, per por de les comparacions. Quines coses.

Traducción a la jerga infecta de los invasores:

Desde Valencia

Isabel Clara-Simó

El historiador Jordi Bilbeny, que ya aportó investigaciones incontestables sobre la catalanidad de Colón –ante el silencio de propios y extraños –, ahora ha aportado nuevos datos que son extremadamente interesantes. Se trata del Lazarillo de Tormes, una obra insólita en la historia de la literatura castellana. ¡Y tan insólita! Según parece, el anónimo autor era un valenciano que escribía en catalán, pero que, vete a saber por qué, situó la acción en Castilla. Resulta que el autor lo tenía confuso, eso de Castilla, y los estudiosos de la literatura han dedicado muchas horas a tratar de entender algunas imposibilidades topográficas y a esclarecer por qué se dan tantas contradicciones, como, por ejemplo, llamar “extranjero” a un fulano de Castilla la Vieja. El mismo título, al hablar de Tormes, está aludiendo a un pueblo de la Marina Alta. Todavía más: hay quien dice que el autor era Joan Lluís Vives en persona. En cualquier caso, estamos ante una obra de autor dudoso.
El fondo de la cuestión es éste: ¿Por qué ocultar y negar la catalanidad de Colón o la del Lazarillo? ¿Cuántas obras o autores más han sido falsificados? ¿De qué modo una cultura se puede apropiar de las producciones de otra sin que los eruditos digan nada? ¿Desde cuándo dura esa impostura? ¿Qué intereses hay detrás? ¿Es el Quijote una obra catalana? No dejaría de ser divertido que los símbolos más preciados de la grandeza española fuesen, en última instancia, exclusivamente militares. Y explicaría por qué no quieren nunca aceptar la literatura catalana, por miedo a las comparaciones. Qué cosas.

Curriculum vitae

Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és escriptora i periodista. Se la considera una de les autores modernes més importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en múltiples ocasions; entre d'altres distincions, el 1993 va rebre el premi Sant Jordi per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria literària, el 2001 li van atorgar el Premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legítima defensa.

Isabel-Clara Simó està llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica. Com a periodista, va ser directora del setmanari «Canigó» i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Ha creat en els seus contes i novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els d'Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000).

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993, per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 és distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectòria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte d'una adaptació cinematogràfica, l'any 2000. De publicació més recent són llibres com L'home que volava en el trapezi (2002) o la seva recopilació dels articles al diari Avui, amb el títol d'En legítima defensa. També s'ha de parlar de l'èxit de crítica i públic de l'obra teatral Còmplices, portada a l'escena per Pep Cortès.

L'any 2001 li és atorgat el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones i el 2004 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la seva modalitat d'assaig, per En legítima defensa. L'any 2007 ha conquerit el premi Ciutat d'Alzira amb l'obra El meu germà Pol.

Com a periodista, ha estat directora del setmanari Canigó i és columnista al diari Avui. Va ser Delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fuente: Viquipèdia